Algunos os preguntaréis ¿Qué quiere decir comer en cautividad? ¿Es que existen seres que comen en libertat? Porque... ¿Existe la libertat? No, no seré yo quien me queje de tal debate, ni quien rehuya de la filosofía... pero hoy, os tengo preparada otra actividad.Lo que os quiero mostrar es algo más terrenal, incluso con trocitos de turba, porque los animales, y en especial las tortugas terrestres del Bosque Inundado de CosmoCaixa, la agradecen. Turba mezclada entre luchugas y champiñones. ¡Un gran lujo! Y es que esta, es fuente de mucha fibra. ¿Lo sabías?
Las preferencias culinarias de las tortugas y otras anécdotas me las explicaron mis amigos del equipo de mantenimiento biológico del museo, más conocidos como los "bicheros". También fue de su mano que filmamos estas imágenes... Preparados, listos, ¡empieza el Festín! ¡A vuestra salud!
6 comentarios:
Mmmm, xampinyons amb salsa de turba! Espera't a que ho senti el Ferran Adrià i demà tindràs a un munt de gent fent cua per menjar-ne, jejeje.
Més videos!!!
Petons!!
De fet, el Ferran Adrià té físics treballant per ell; calculant la densitat de les truites i demés...
Per tant, no seria tan estrany acabar donant-li receptes biologo-mandarinoides!!
Xuli el vídeo, oi? Doncs intentaré que no sigui l'últim! I gràcies per ser tu el primer en mirar-lo!!
Un petó!
ilamandarina
Uuaahh! Genial! Les escenes de "caça" estan molt ben captades, i l'escena de l'aranya és realment impactant. També m'ha agradat força el primer pla del pirarucú xuclant la teca... Ara be, la millor escena de totes és la dels quatre "homes de negre"! Aquests si que són perillosos, i a sobre, estan sueltos!!! :-))
Un peró: M'hagués agradat una mica més de narració per part de la narradora. Te una beu molt bonica, i se la sent poc! :-)
Petons!!
Com a representant dels "homes de negre" tinc un comentari a fer: No es podia haver dissimulat la meva calba? Calia mostrar la realitat en tota la seva cruesa?
Jajajaja!!!
Una abraçada
Ja ho sé, ja, que no defuigs la discussió filosòfica. A mi m'ho has de dir!
Com sempre, molt interessant, continuaré venint per aqui sempre que pugui
Una abraçada (te la faig lliurament??, algú m'hagués dit fa uns anys que no!)
Marisol
Bones Marisol!
La meva professora de filosofia... Sí, ella més que ningú sap que la filosofia em va captivar l'ànima, les seves classes, el cor i la llibertat... ai, la llibertat... em va deixar sense felicitat uns quants dies de la meva vida...
Sort en vaig tenir d'estar ben envoltada!!
Som lliures?
Encara no ho sé...
però que et vull tornar l'abraçada, ho tinc claríssim!!
Moltes gràcies per tot!
Un petó!!
ila
Publicar un comentario