Periódicamente los profesores de secundaria y bachillerato se encuentran ante el reto de conseguir que sus alumnos conozcan, entiendan y manipulen la tabla periódica. ¿Por qué hablo de reto? Porque a priori no parece una tarea apasionante... No sé si es por mi formación académica, física, que no química o por escuchar demasiado a los adolescentes siempre llenos de ganas de quejarse... pero pienso que el primer contacto con la tabla... es duro!
¿Qué hacer? Hay mil métodos y maneras: proponer juegos de memoria como por ejemplo concursos de preguntas, hacerles construir una tabla periódica de grandes dimensiones, con las aportaciones de dos tarjetas, cada una describiendo un elemento, elaboradas por cada alumno de la clase o disfrutar de los ingenios de la red. Ahí van unas cuantas propuestas:
http://periodictable.com/
http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/
http://www.periodicvideos.com/
http://www.uky.Chemcomics/
http://www.jergym.~canovm/vyhledav/chemici2.html
¡Suerte y que los elementos os acompañen!
ilamandarina
http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/
http://www.periodic
http://www.uky.
http://www.jergym.
¡Suerte y que los elementos os acompañen!
ilamandarina
4 comentarios:
Sempre m’ha fascinat la capacitat predictiva de la Taula Periódica, fruit de la seva meticulosa estructuració cartesiana. Durant els meus anys d’estudiant, recordo haver passat hores i hores llegint amb passió la història del descobriment dels elements “faltants” dins la taula. Com de mica en mica, els químics del segle XIX van anar omplint els forats corresponents a aquests elements desconeguts, però de propietats deduïbles en funció de la seva posició dins d’un determinat període o d’un determinat grup, i batejats amb noms tan suggerents com ara “Eka-alumini” o “Eka-silici”... Aquesta fascinació un tant freaky em va conduir amb el temps a interessar-me pels elements artificials, sintetitzats en el laboratori, com ara els actínids i els transactínids. I va ser arribat a aquest punt quan vaig descobrir una teoria que parlava de la possible existència d’una “illa d’estabilitat” per a nuclis supermassius, amb un número atòmic al voltant de 114. En aquella època (els anys 80’s) es parlava d’aquesta illa d’estabilitat com si fos quelcom mític, una mica com si es tractés del Sant Graal dels físics nuclears...
En poques paraules, de manera anàloga a com els gasos nobles són molt estables i pràcticament inerts des del punt de vista químic degut a que tenen la última capa electrònica completa, nuclis amb un determinat nombre de protons i de neutrons també assolirien una estabilitat especial, malgrat tenir un número atòmic elevat. Seria una illa d’elements estables, supermassius i exòtics, envoltats per un mar d’elements inestables, inevitablement condemnats a la fissió espontània... Segons algunes prediccions, d’isòtop 298 de l’element 114, l’”eka-plom” en terminologia antiga i ununquadium en terminologia moderna, podria arribar a tenir una semivida de milions d’anys, i existir, encara que en quantitats infinitesimals, a la natura! ( de fet, hi va haver gent que, amb una moral a prova de bomba, el va buscar en els espectres d’explosions de Supernova!) Per la seva situació dins la taula, es tractaria d’un metall grisós, amb propietats molt similars al plom...
Amb els anys, els físics han aconseguit arribar fins a les ribes d’aquesta l’illa. Tot i que encara no s’han pogut obtenir els isòtops “mítics”, amb el descobriment de diversos isòtops dels elements 114, 115 116 i 118, s’ha demostrat que l’illa d’estabilitat, efectivament, existeix, tot i que sembla ser que l’element 114 no té per que ser el més estable de tots... De sobte, però, ha saltat la sorpresa: sembla ser que l’element 114 es comporta més com un gas noble que no pas com un metall! Pel que es veu, la culpa d’aquesta anomalia la tindrien els seus electrons exteriors: al moure’s a velocitats comparables a les de la llum, els efectes relativistes són prou importants com per modificar el comportament predit per la taula. La capacitat de la natura per sorprendre’ns és realment il•limitada!
Pels que sentiu una atracció especial pel tema, com es el meu cas, podeu enllaçar aquí, on trobareu uns articles de divulgació que no estan gens malament
http://en.wikipedia.org/wiki/Island_of_stability
http://en.wikipedia.org/wiki/Ununquadium
I no voldria acabar sense escriure una pinzellada poètica: un dels noms proposats per a l’element 114 és “ Atlantisium”, en referència precisament a l’Atlàntida, l’illa mítica, el símbol del paradís perdut. Qui ha dit que els científics no son (som) sensibles, romàntics i creatius? :-)
Perdoneu el rotllo! Ja veieu que el tema em va...
Gràcies Jordi!
Be, jo creia que aquest post havia caigut una mica en desgràcia, ja que ningú no n'havia fet cap comentari... però el teu supera qualsevol altre. M'ha semblat increïble!!!
Em sembla extraordinari allò que expliques, i m'encanta que existeixi gent com tu fascinada, simplement, per conèixer!
Gràcies per compartir-ho amb tots!
D'altra banda, també m'agradaria relacionar la química amb quelcom que succeirà la setmana que ve: El CSIC organitza unes jornades divulgatives. Aquí teniu el link on en parlo a la pàgina web de l'LSI:
http://www.lsi.upc.edu/esdeveniments/jorrnades-divulgatives-del-csic-en-el-marc-de-lexpoquimica
A gaudir de les reaccions químiques, ja que algunes són força plaents!
ilamandarina
Us heu preguntat mai per qué l'element amb z=43, el Tecneci, és inestable, tot i estar envoltat per elements superestables? Per que la combinació de 43 protons dona àtoms inestables,i en canvi no passa res en el cas dels àtoms amb 42, 44, 33 o 53 protons? Aquest fet sempre m'ha xocat molt! Pel que es veu, es tracta d'un problema d'energies lligat al fet de si el nombre total de nucleons, el de protons i el de neutrons és parell o senar. Segons les lleis de la desintegració Beta, per un determinat nombre de nucleons, només pot haver un àtom estable amb una determinada combinació de protons i neutrons, i pel que sembla, els que van de senars per la vida tenen les de perdre. Un altre cop la paritat!..I el pobre Tecneci te la mala sort de tenir un nombre senar de protons i un nombre senar de neutrons...Bad luck for it!!!
No si els àtoms també tindran els seus gustos numèrics personals...
Per cert, algú em va dir que això del nombre 7 té més trascendència del que apriori sembla... ja que 7 són les entitats que els humans recorden!
Això es deu a motius atòmics o meleculars... qui lo sais!! O pot ser, simplement per qüestions neuronals...
ila
Publicar un comentario