viernes, 17 de octubre de 2008

Oda a la luz que nos ilumina cada día


El Sol es una estrella mediana de color amarillo. Se formó hace 4.500 millones de años, a partir de nubes de polvo y gas, que contenían residuos de otras estrellas anteriores. Así es el Universo, un sinfín de nacimientos y muertes en cadena... Existimos porque una estrella murió antes y moriremos porque un haz de fotones volverá a brillar algún día... No es nada personal... es existencial.

En el interior del Sol se producen reacciones de fusión, en la que los átomos de hidrógeno se transforman en átomos de helio y se producen grandes cantidades de energía radiada. Es el gran misterio de las estrellas, ellas parecen ser las únicas capaces de crear elementos y generar tales cantidades de Energía...

Como sabéis el Sol es la estrella que reside en el mismo Sistema Planetario que nosotros, los habitantes del planeta Tierra. Y es gracias a ella que la vida ha tenido lugar en estos parajes...

¿Una curiosidad interesante de nuestro astro y nuestro satélite? Por una extraña coincidencia, la combinación de tamaños y distancias del Sol y la Luna son tales que, des de la Tierra, los vemos con aproximadamente el mismo tamaño aparente. Evidentemente, el Sol tiene unas dimensiones muchísimo mayores a las de la Luna.; pero la distancia que nos separa también es mayor. Así como vemos un avión en el cielo con un tamaño de hormiga, vemos a estos dos astros, por igual. Este suceso nos brinda la posibilidad de poder contemplar una amplia gama de eclipses solares: anulares, parciales y totales. ¡Y qué espectáculo! ¿Alguna vez habéis visto un eclipse total? Es uno de los momentos más mágicos en la vida de una persona... Es como si la luz de los cuentos de hadas poblara la Tierra por unos segundos, como si los animales fueran una existencia lejana... Yo tuve la suerte de vivir esta experiencia en una visita a Turquía...

Me quiero quedar con la magia de esa luz, con la magia de culaquier luz, cualquier fotón... pero la sugerencia de hoy no serán fotos de eclipses, que llegando al otoño, el Sol ya se nos esconde por si solo... Os recomiendo que echéis un vistazo a la web:

http://www.boston.com/bigpicture/2008/10/the_sun.html

Y os deleitéis observando a nuestra estrella Reina. ¡Que no se nos apague la luz!

ilamandarina

10 comentarios:

Raúl dijo...

¡¡Qué chulas las fotos!!
Además con el día que ha amanecido hoy te levanta el ánimo.

ilamandarina dijo...

Es que el Sol es mucha estrella... I las estrellas, una belleza!!
Por cierto, para seguir de buen humor... Este fin de semana me contaron un chiste de estrellas:
"Sabéis cual es el colmo de un astronauta?
Estar cerca de las estrellas y no poderles pedir un autógrafo!!"
Bueno... con esto y un bizcocho se despide mandarinocho!!
ila

Paul dijo...

Should we be worried that the surface of the Sun seems to be cooling? Solar flares have been observed at the lowest levels since records have been kept...

dt dijo...

Hombre... un cambio climático también el Sol... eso si que sería bueno! Además de signo contrario al terrestre...
Bueno, desconozco si las eyecciones solares se encuentran en un mínimo, pero en mi humilde opinión no debería preocuparnos. Las variaciones de actividad solar son cíclicas (con un período de aproximadamente 11 años). A unos ciclos de menor actividad le siguen otros de mayor actividad y así sucesivamente.
Por lo que dicen los cálculos, al Sol aún le quedan otros 5k millones de años antes de agotarse...
Bueno la mandarinilla quizá sabe alguna cosa más al respecto... Alumbranos! ;p Y sigue publicando cosillas frikis!
Salud!

Victor dijo...

Caram!!!
M'encanta aquest blog! No m'esperava trobar-te per aquí!
M'he llegit tot l'historial de comentaris i m'ha agradat molt.
El tema de les estrelles verdes (entre d'altres) no me l'havia plantejat mai i em queda pendent d'entendre...potser el senyor dt m'il·lumini una altra vegada....
Pel que fa als nombres parells, no sé si hi ha una estadística de "nombres preferits" per la gent, però ho trobo interessant també. Fa poc, i no sé on, vaig llegir que de petits prenem abans consciència del 2 que no pas de l'1 (la individualitat, un mateix). I per tant, quan es comença a comptar, és gràcies al 2. És per això potser que tots els múltiples de 2 ens agraden???
Continua escrivint.
Salut!

Victor

ilamandarina dijo...

Hiya P-Vac!
dt gave you a very good answer... So, you know you shouldn't be worried... It's just a period of minumum activity...

I d'altra banda, saludar al Víctor i cel·lebrar que li agradi el bloc!!

Gràcies a tots per fer-ho possible! A mi també m'encanta haver generat aquesta petita comunitat de "divagadors científics" ja que envoltar-me de gent així, ha estat un dels somnis de la meva vida!

Un petó mandarinero a tots i mireu-vos el post del microones que promet molt!!!

ilamandarina

Jordi A. dijo...

Bona tarda! No se si l'activitat solar pel que fa a fulguracions (flares) està assolint un mínim històric. De totes maneres, ens trobem en ple mínim d'activitat del cicle 23, un mínim particularment llarg, però en cas cap anòmal, i és normal que el nombre de fulguracions sigui molt baix. Ara be, ja han aparegut taques a latituds elevades i que pertanyen sense cap mena de dubtes al nou cicle 24, o sigui que no trigarem massa a veure novament "marro i sidral" a la fotosfera solar.

ilamandarina dijo...

Així m'agrada, el Jordi sempre informat!
P-Vac, I don't know if you will understand all this messages in spanish and Catalan... I hope so!
Anyway, nothing to worry and wait and see. It will be more activity in the Sun surface soon!!
ilamandarina

Jordi A. dijo...

Hola ila!

No creguis! Fa molt temps que no em dedico a observar el Sol. El que passa és que precisament no fa pas massa, vaig estar llegint un article sobre el nou cicle 24, que va començar al gener de 2008. Aquí teniu un link a la notícia que va aparèixer per la xarxa al respecte (in English):

http://science.nasa.gov/headlines/y2008/10jan_solarcycle24.htm

Sembla ser que els experts en Solar Weather preveuen que el cicle 24 serà potent, amb un màxim previst per l’octubre de 2011, o un l’octubre de 2011 i un altre l’agost de 2012, en el cas de que es produeixi un màxim doble, com a estat el cas dels cicles 22 i 23.

Pels amants de les previsions, aquí teniu el “forecast”:

http://www.swpc.noaa.gov/SolarCycle/SC24/index.html

Però be, en última instància, el Sol dirà. I ja sabem que el Sol, com els gats, és imprevisible en essència! Segur que ens sorprendrà!

Una astro-abraçada!

Jordi A. dijo...

Ei penya! The Solar minimum is over! Ja tenim grups nous i uns quants flares i tot!

Llegiu la notícia aquí:

http://www.space.com/scienceastronomy/081107-new-sunspots.html

Best wishes!