lunes, 19 de enero de 2009

Técnicamente tecnología


¿Qué es la tecnología? La palabra tecnología proviene del griego y está formada por tekne que quiere decir arte, técnica o oficio y logo, conjunto de saberes. Se define como el conjunto de habilidades que permiten construir objetos y máquinas para adaptar el medio y satisfacer nuestras necesidades. ¿Pero estamos seguros de qué la tecnología no va aún más allá de una simple construcción?

La tecnología se presentó en mi camino con nombre y apellidos hace relativamente poco. No negaré que como muchos de mi generación he crecido viendo la televisión, he calentado agua en un microondas y hace muchos años que tengo teléfono móvil. Pero cuando digo que se me presentó con apellidos, me refiero a que empecé a dar clases de tecnología como profesora de secundaria, que ya hace más de un año que redacto y publico un boletín on line relacionado con el mundo de las tecnologías de la información, el +LSI, y que incluso participo semanalmente en los podcast de tecnología del blog Mossega La Poma.

En estos años, he descubierto que la tecnología es algo más que el desarrollo de artefactos. La tecnología da respuestas teóricas y prácticas a preguntas como ¿Qué es un ordenador? Una máquina electrónica que recibe y procesa datos para convertirlos en información útil. Sin embargo, puede ir mucho más allá... La tecnología genera nuevas realidades y abre puertas antes inexistentes a nuevos ámbitos de la investigación científica y tecnológica.

Existen investigadores que, como Mel Slater, crean realidades virtuales por ordenador y estudian la reacción humana real a estímulos máquina virtuales. Mel está interesado en saber qué es lo que hace que las personas conectemos con un mundo irreal, el mundo virtual. Para llevar a cabo este objetivo trabaja con grupos de científicos mixtos compuestos por ingenieros informáticos, psicólogos y neuro-científicos. Hace no mucho, el equipo de este talentoso científico organizó una Noche de Ciencia en Razzmatazz, donde cualquiera podía disfrutar de una velada un tanto distinta. Participando en juegos de percepción y aprendiendo sobre el ADN.

Durante, este tiempo, también he conocido un concepto nuevo de innovar: Todo para el pueblo y con el pueblo. Esteve Almirall, entre otros, es uno de los precursores españoles de una nueva manera de enfocar la innovación. Plantean involucrar al usuario en el proceso de investigación y producción, animan a la sociedad catalana a convertirse en una sociedad innovadora y apuestan por un nuevo modelo económico. Toda esta revolución la han llamado Living Labs.

Sí, es cierto que cada vez más, la tecnología está presente en nuestras acciones cotidianas. Una de las actividades que nos definen como a seres humanos es la capacidad de aprender. Y también he conocido personas que como Marc Alier, que se atreven a combinar tecnología y aprendizaje. Marc nos plantea cuestiones como: ¿Cómo aprender a través de la web? ¿Son los blogs una posible fuente de conocimiento? Y yo sé que a mí, me gustaría que La Mandarina de Newton diera pie a la reflexión, el entretenimiento, el debate, e incluso tal vez el aprendizaje...

También he seguido de cerca a Christian Blum, que a quienes estudia y de quienes aprende para modelar sus algoritmos, es de las hormigas. Para él, la Naturaleza es una rica fuente de inspiración para la informática.

Hormigas, aprendizaje, sociedad, percepciones, agentes inteligentes, Assembers 1620, Circuitos asíncronos, modelos de parametrizaje del entorno, medio ambiente... todo eso y mucho más puede ser técnicamente tecnología. Pensar cómo desarrollarlo, cómo implementarlo, qué cambios produce en la humanidad y trasladar las disquisiciones al plano virtual también puede ser tecnología... Técnicamente, la tecnología podría ser, tan sólo, un nuevo punto de vista, el tecnológico; pero eso lo dejo abierto al debate. Estoy segura de que hay tecnólogos con opiniones variadas y contrastadas que pueden ayudarme a entender mejor mi pregunta inicial ¿Qué es la tecnología?

12 comentarios:

Ramon dijo...

Venga, pues me animo. Parafraseando al Wagens:

"La tecnologia es un cómo que, para resolver un qué, nos plantea nuevos porqués"

Y lo digo también en el sentido de que la tecnología cada vez propone más cuestiones a la ciencia... y no al revés. Véase Pasteur's Quadrant: Basic Science and Technological Innovation

oboira dijo...

En Jorge Wagensberg, catedràtic de la Facultat de Física, té una frase molt bona que és que “hi ha una diferència entre la ciència i la tecnologia. L’objectiu de la ciència és entendre el món.
El de la tecnologia, canviar-lo.” No sé si això t’ajuda… et
diré un parell més de frases d’ell:

“La matemàtica és una construcció mental
que no fa concessions a la realitat”.

“ Si saps llegir física pràcticament no
tens obstacles per llegir qualsevol altra cosa”.

M’ha agradat especialment aquest post que
has pujat, perquè entre això i la teva frase quan vam fer les converses de ”si
poguessim parlar amb Déu, l’idioma utilitzat serien les matemàtiques”,
porto temps escrivint un post i encara no l’he pogut acabar, però sé que l’acabaré
penjant a la web.

Una abraçada,

uri

ilamandarina dijo...

Hola nois!!

Moltíssimes gràcies per col·laborar amb aquest entrellat de què és tècnicament la tecnologia... És cert que la tecnologia aporta nous perquès... com segurament també és capaç de canviar el món. Quelcom molt valent, per cert. Jo, fins ara, m'he considerat més prudent... Només he volgut saber, m'ha fet por "manipular", intervenir o canviar...

Em fa gràcia, però, que els dos sou enginyers informàtics... i els dos mencioneu a en Jorge Wagensberg, qui és físic... Bé, bé, ho havia de fer notar... perquè em sembla un pel curiós... Serà que els físics intentem entendre quina és la nostra disciplina i per això definim la dels altres?

Qui lo sait?! Una abraçada forta als dos!

ila

dt dijo...

Bé, jo per desmarcar-me de la línia present diré que no m'agrada gens el discurs del Wagens. El trobo "populista" (si aquest adjectiu es pot aplicar a la física). Amb això no vull dir que la ciència no hagi de divulgar-se de manera accessible. Però bé els gustos són això.

Sobre la pregunta, jo crec que si bé és cert que la ciència intenta entendre el mòn, o si més no fer-ne una descripció, la tecnologia el que pretén és "dominar" el mòn i posar-lo al servei de l'home. També és cert que en aquest procés de subjugació de vegades es canvia la realitat, tot i que crec que aquest no és l'objectiu principal.

D'altra banda crec que és cert que la tecnològia crea noves preguntes, però també la ciència ho fa. La filosofia i fins i tot l'art també ens plantegen noves preguntes en el seu procés evolutiu. Crec que tota activitat humana orientada a donar respostes porta associada la creació de noves preguntes.

Salut!

Tomàs dijo...

Irene, és tot un plaer tenir-te de companya de viatge en el podcast i valorem molt enriquidora la teva aportació més científica que tècnica.

En el fons moltes disciplines tenen interessants punts d'intersecció avui en dia i un ja no sap on acaba una i comença una altra.

Repeteixo, un plaer ma'am! :D

Victor dijo...

Sense que serveixi de precedent, he de dir que estic molt i molt d'acord amb els 3 paràgrafs que escriu en Toni.

Ara mateix, giro el cap a totes bandes i em penso que excepte una trista planta, aigua, pols i merda; tot el que veig és, o ha estat transformat fins al seu estat actual mitjançant l'ús de la TECNOLOGIA.

Creieu exagerat afirmar que, per a la majoria dels mortals occidentalitzats, la tecnologia és TOT?
Allà a on abans hi havia un Déu, molta gent l'hi posa a ella. Gràcies a ella podem treballar per a fer-la encara més ufanosa! Sovint naixem gràcies a ella encara que a vegades també ens mata i és gràcies a ella que he pogut comunicar el que crec que potser penso.

Salut!

Victor

PD: Ho sento, però escrivint això he recordat aquell concepte de Ultramemia!

ilamandarina dijo...

Això de dir que la tecnologia és Déu... jo creia que eren la física i les matemàtiques?!! ;-P

El que sí és cert Víctor, que avui en dia sembla impossible imaginar-nos la nostra vida sense tecnologia... Ahir mateix, quan vaig agafar l'ascensor, un home va posar la cama per a que no es tanqués la porta. En Ramon, qui anava amb mi, va dir:

-Això és confiar en la tecnologia!

I l'home va respondre:

-Pujar a l'ascensor també és confiar en la tecnologia!!

En Ramon i jo varem somriure i varem dir que sí, que tenia rao.

Ha arribat un moment en què la tecnologia està tan present, que ja no la notem... esdevé quelcom natural. Deu n'hi do!!

Per cert, gràcies als Físics fidels Toni i víctor! A en Tomàs de Mossega La Poma i a tots els que m'animeu dia a dia!

Salut!!

ila

Raúl dijo...

Creo que entendí el término tecnología, cuando una profesora de historia, señaló una vitrina en el Museo de Historia en Madrid, en la que había varias piedras de sílex talladas del paleolítico. "Esto es tecnología" dijo. "¿Y donde está el play?" dijimos.
Y del uso de la tecnología para el bienestar de la población, me quedo con las utopías diseñadas por Frank Lloyd Wright. Son bonitas. Y hay unos fulanos, vinculados a los que hicieron el documental de Zeitgeist, que han hecho algo parecido.
Utopías...

Ramon dijo...

dt: Que consti que la referencia a en Wagens es d'allo mes ironica. A mi fa temps que el Wagens ja no m'interessa massa. Ara que ja es un personatge de "Minoria Absoluta", es a dir, una icona pop, sense arribar a ser un Punset II, no esta mal prendre les seves paraules per jugar-hi una mica mes i introduir possibles caracteritzacions.

Quan tingui temps elaborare perque cal estudiar la tecnologia ara que bona part del nostre mon es producte nostre fet, moltes vegades, pel gust de fer coses. No nomes per dominar res. Un dels filosofs que mes es va trencar les banyes amb la tecnologia, Heidegger, l'associava al gust de crear i fer-se... tot fent. Tambe, en la seva vessant mes pessimista, a a la interpretacio classica del "domini"... que es la tradicional interpretacio dels cientifics, qui en alguns paisos encara dominen el discurs sobre aquestes temes. Com sembla recordar-nos en oboira . Per cert, ets fisic? (es broma) ;-).


Per anar fent boca penseu en el terme "The Sciences of the Artificial" del Premi Nobel Herbert Simon... i pare de la Intel.ligencia Artificial.

Victor,: seguint la teva linia de pesnament, Dewey estaria d'acord amb tu que la filosofia es una tecnologia ;-)

Raul: ... y el sílex definia una cultura segun Eudald Domenech.

Irene: tant de bo que totes les disciplines tinguessin les ganes d'autoanalitzar-se dels fisics respecte a la seva.

Tomas Cada cop es mes interessant veure com es van trencant les divisions de camps. La meva experiencia fora d'aqui es que la gent esta encantada en saltar llindars. I, posem, al Canada, no fa falta fer aquestes discussions. ;-)

Un plaer xerrar amb tots plegats!.

Records a tots!

P.S.: perdoneu el caos d-accents i d'altres pero estic amb teclat USA

dt dijo...

Hola Ramón, vull aclarir que quan he dit que no combregava amb el Wagens no pretenia desqualificar les vostres opinions ni el fet que el citessiu, simplement remarcar que en general tendeixo a no compartir les seves afirmacions.

D'altra banda estic d'acord amb tu en que cal estudiar la tecnologia. De fet penso que com més coses aprenem molt millor, ja que està bé la especialització però una mica de multidisciplinaritat mai no sobra. I més encara en els temps que circulen que les diferents branques del coneixement es van entrecreuant les unes amb les altres i qualsevol coneixement pot servir per donar una pista crucial en un altre camp molt diferent al de la seva aplicació habitual.

No era la meva intenció menysprear la tecnologia quan he dit que es tractava de "dominar" el mòn (Tanmateix m'afalaga saber que entro dins de l'estereotip de físic :P).

Però se m'ocorren molts exemples. L'home aprén a conrear per "dominar" els fruits de la terra i cada cop perfecciona més la tecnologia per dominar-la millor. Cal tenir els fruits aquí, ara, en quantitat, de qualitat, més grans, més rodons, més vermells...

El tecnòleg (no sé si és correcta aquesta denominació) és tecnòleg, però també és home i si l'home és caracteritza per alguna cosa és per la seva necessitat de domini (dels diners, de la informació, del tetris...). I per molt que ens disfressem d'homes moderns, dins nostre encara portem l'herència genètica que fa que com a espècie, en conjunt, no haguem canviat tant.

És cert que a la societat actual tenim el privilegi de poder fer les coses perquè ens ve de gust i no per necessitat. Però no només en la tecnologia. Jo he viscut la física com una ciència però també com un art. Molts cops he quedat captivat per la bellesa d'una teoria i no només per la seva utilitat descriptiva (com si no explicaríem el fet d'haver estudiat cordes?).

Deu n'hi do quin rollo he fotut! Espero no haver semblat despectiu amb ningú ja que no és la meva intenció.

Salut!

Ramon dijo...

dt: Això de quina sigui la natura humana va a dies... ;-)

Hi ha tota una línia de pensament que analitza la hipòtesi evolutiva del paper de la col.laboració, per exemple: NonZero... publicat aqui en castella a la col.leció del físic mediàtic de que parlavem. ;-)

lacienciaparatodos dijo...

Cuando hablas de mundos virtuales y aprendizajes, recuerdo que incluso en sueños he aprendido cosas. En mi opinión el aprendizaje nace de la vivencia interior, la que puede haber sido estimulada de mil maneras: tu (limitadísima) percepción de mundo, procesos mentales, procesos inducidos por realidades virtuales, máquinas... y si realmente se ha producido un cambio en tu estructura mental, un aprendizaje, siendo un poco extremos podriamos decir que no tiene mucha importancia el "disparador".
Como también yo soy profe de tecnología, y tenemos que definirla cada año en cada curso... suelo resumir diciendo que es ciencia aplicada a la resolución de problemas. Y me encanta hacer hincapié en un interesante concepto la Low Technology: Soluciones sencillas y robustas, de fácil operación y mantenimiento que resuelven fantásticamente el problema del que se ocupan. Por ejemplo: el botijo, el sifón del váter... un, dos, tres... responda otra vez...
Un beso
Javi