domingo, 1 de febrero de 2009

La Mandarina va creciendo... ¿Llegará a ser naranja?


Faltan tres días para que La Mandarina de Newton cumpla seis meses de existencia. Durante este tiempo, vosotros habéis ido colaborando conmigo para ir consiguiendo poco a poco generar debates y conversaciones científicas, tecnológicas y humanas. ¡Muchas gracias!

En este post de cumplemeses, quiero enseñaros la cara de La Mandarina de Newton. Esta foto, realizada por Arnór Skuli de Raykjavik, se ha convertido en mi logo mandarinero. También me gustaría hablaros de la genealogía mandarinera:

La Mandarina es el fruto del mandarino. Pertenece al grupo de frutos llamados hesperidios y su pulpa está formada por un considerable número de gajos llenos de jugo; el cual contiene mucha vitamina C, flavonoides y aceites esenciales. Es el cítrico más parecido a la naranja, aunque de menor tamaño, sabor más aromático y con mayor facilidad para quitar su piel. Por eso se considera una de las frutas más apreciadas. La mandarina proviene de las zonas tropicales de Asia; y se cree, que su nombre se debe al color de los trajes que utilizaban los mandarines, gobernantes de la antigua China. En algunos países latino americanos se le llama naranja china.

Yo mi vinculé a las mandarinas gracias a Bruno, el protagonista de un libro de lectura que cayó en mis manos cuando yo tenía, tan sólo, 6 años. Bruno tenía que escribir una redacción sobre un miembro de su familia, y eligió a su hermana. Bruno contaba que su hermana quería ser mandarina y su profesora extrañada le decía que su hermana no podría ser la fruta del mandarino. Pobre Bruno... pobre hermana... Ella lo que quería ser... era... ¡bailarina! Yo, también quise ser bailarina durante algún tiempo... hasta que de repente, una día, estudiando física a altas horas de la tarde... caí en la cuenta de que en realidad no sería bailarina... Yo sería mandarina.

Caí como caen las mandarinas, y como podrían haber caído las manzanas. ¿Manzanas Newtonianas? Sí, las mismas... Esas manzanas que popularizaron al físico, matemático y astrónomo inglés de finales del siglo XVII, principios del siglo XVIII, Newton.

Newton es considerado uno de los científicos más brillantes de la historia. La Ley de la gravitación universal, fue seguramente su aportación más importante y conocida. Según esta ley, la atracción de dos cuerpos es directamente proporcional al producto de sus masas e inversamente proporcional al cuadrado de la distancia que los separa. La Ley de la gravitación es la responsable de que la Tierra orbite alrededor del Sol, que la Luna nos acompañe dando vueltas alrededor de la Tierra, que los objetos se caigan al suelo o de que podamos llevar pendientes. Su obra más destacada es Principios matemáticos de la filosofía natural. En ella, Newton recoge las leyes que constituyen la base de la dinámica, o del estudio de fuerzas. Curiosamente, Newton nació el mismo año en que murió Galileo, el padre de la ciencia moderna y de quién ya he hablado brevemente en un post anterior. Algunos consideran este detalle como un símbolo de la continuidad en el avance de la historia de la Física.

Con esta curiosidad me despido por hoy. Eso sí, deseando que las mandarinas sigan avanzando aunque sin llegar a ser naranjas o pomelos, que la Física siga estudiando, las caídas, los cuerpos, las cuerdas y el Universo, que sigamos divulgando y que vosotros continuéis apreciándolo. Un saludo a todos y gracias por estar al otro lado.

14 comentarios:

Unknown dijo...

Som una generació que ha vist néixer Internet al mateix temps que nosaltres hem madurat. Com que hem tingut molta energia, hem fet que Internet madurés molt ràpid. Un dels tòpics del nostre temps comença a ser que els nostres fills ens preguntaran "i pare, com vivieu sense Internet?", i per tòpic que sigui, és totalment cert. Un gurú de la ràdio del que ara no me'n facis dir el nom comença les conferències dient "cada esquela que veig al diari és un oïent que perdo, i cada naixement que veig és algú que no serà oïent meu, al menys tal com ha estat entesa la ràdio fins ara". He volgut amb aquesta introducció reflectir que cada cop més estem immersos en un model de comunicació en que anem directes al que ens interessa, no estem disposats a "tragar-nos" res, i com alguna cosa no ens mereixi l'atenció, ens perd ràpidament per sempre més. I aquí és on arribo al teu blog. Tot i que les meves suposicions no són massa ortodoxes, jo crec que un usuari mig d'internet té com a referència entre 20 i 30 webs que llegeix sovint, i entre 10 i 15 que visita a diari. Els motius són diversos, però acostumen a ser el fet de que siguin de coneguts (cotilleo), que el contingut estigui molt ben tractat (lectura), que aportin primícies (notícies)... i si en algun d'aquests aspectes hi posem una bona nota, es podria dir que ja ens ha guanyat. Si recordes, fa molts anys vaig insistir-te perquè et creessis aquest blog o un de similar. Quan el vas inaugurar, vaig donar-te canya perquè l'actualitzessis, i sincerament vaig tenir por de pensar que potser se t'acabaria passant. Però el blog ha anat madurant, i déu n'hi do el que has aconseguit: crear audiència i crear debat. I m'atreveixo a dir que audiència de qualitat i debat de qualitat. Crec que ara ja no és una prova, sinó una realitat. Et felicito i t'animo a que segueixis mínim com fins ara. És un plaer llegir-te Irene, de veritat.

Anónimo dijo...

Muchas felicidades.

...y que cuuuumplas muuuuchos máaaaas

Javi

Jordi A. dijo...

La Mandarina no té per que arribar a ser taronja. Cadasquna és el que és. Seria trist que les mandarines desapareixéssin al convertir-se en taronges, i no solament per la perdua de biodiversitat que això representaria...;-) Són millors les taronges que les Mandarines? Per a mi, no. Les taronges són bones, les mandarines, delicioses!
Espero i desitjo que la teva mandarina continui sent així sempre: fresca, olorosa, brillant i deliciosa! I que X molts anys puguem tots nosaltres gaudir dels teus escrits i dels teus pensaments. Gracies, una vegada més, per compartir-los!

Unknown dijo...

Gràcies a tu per voler compartir amb nosaltres els teus texts!

cris

dt dijo...

En Bruno no tenia també una mare que feia olor de poma? jejeje Jo també tenia el mateix llibre pero no sé perquè el nom em sonava que era Borja (o potser era l'ós?)

Moltes felicitats! La tecnològia et queda molt bé, segur que millor que no et pensaves eh?

Petons!

ilamandarina dijo...

Muchas gracias a todos!!

Esto ha sido como el dia de Reyes, que te levantas temprano y te das cuenta que te han dejado muchos regalos!! Vuestros comentarios han generado en mi esa misma ilusión!! Algún dia también podria hablar de la ciencia de los sentimientos...

Moltes gràcies Oriol per les teves paraules. Saps que sempre em deixes impresionada! Sí, l'Internet i els ordinadors era quelcom pendent en la meva història... Here I am!!

Gracias Javier por tu apoyo y por estar cerca!!

Què puc dir Jordi?... que jo també penso que no cal arribar a taronja!!... De fet si fem un recull històric... jo vaig començar per "naranjita" i ara estic de "mandarina". ;-P Ha estat una evolució "natural"?... Well... you know! Gràcies!

Gràcies Cristina! Tinc pendent un post de mates!! Que no m'oblido pas de tu!!! Endavant triomfadora!!

I pel Toni... Sí, la mare del Bruno (que ara que ho dius pot ser es dèia Borja, ja saps que mai he estat massa bona amb els noms, ni de persones, ni de constants físiques ;-P) feia olor a poma!! Era aquest mateix llibre!! Algú recorda el títol? jo no ho aconsegueixo... :-( Be, al sr. dt també moltíssimes gràcies pels seus comentaris, les seves lectures de primària i per estar sempre a prop!!!

Gracias a todos y seguimos, que como decían los dibujos de la tele: Aún hay más!!!!

Besos!

ila

Victor dijo...

La veritat és que després de llegir tots els comentaris, em queda poc a dir ja. Felicitats pel mig anyet i a continuar endavant! que hi ha moltes coses de què parlar i m'agrada molt poder llegir i opinar a la mandarina.

És curiós veure com influencia la informació que rebem de petits. L'essència no era el nom de la persona, era la olor de poma i el voler ser mandarina.

Salut i endavant!

Victor

Esther dijo...

I que duri, maca, i que duri!

Salut!


(soc l'esther, la de l'altre dia al podcast de mossegalapoma!)

Anónimo dijo...

Per als qui fan anys vàrem maldar per activar internet a tort i dret, blogs com la mandarina (amb flaires de poma i taronja) demostren que no anavem errats i que una nova comunicació (científica i del que sigui) era possible i de més qualitat que el que fins ara hem estat patint.

Avanti!

P.S.: la mandarina espero que segueixi essent mandarina ... que les taronges són un altra espècie, no pas la conclusió natural del cicle de vida biològic de les mandarines!!!

Raúl dijo...

¡¡Feliz ¿Miganiversari?!!

ilamandarina dijo...

Gràcies Víctor per la confiança! A mí també m'agrada haver-te retrobat per aquí i em motives a seguir generant post!! I sí, sí! Ja toca post nou... i de fet en tinc tres en ment... però la vida i els mil projectes en els que em fico a vegades em fan anar una mica justa de temps... Be, be sense excuses... post aviat!

Gràcies Ramon per ensenyar-me com activar-me jo en Internet! I per creure en la mandarina... tot i que no sempre estigui 100% fresca... això sí, sempre és natural, collida de l'arbre!

A Raul... gracias por estar desde el principio... y por subirme por los aires virtual y realmente!! Jaja!!

I a l'Esther també li vull donar les gràcies i la benvinguda!!

Prometo posar post nou aquesta setmana...

Salut i cultura per a tothom!!!

ila

Ludo dijo...

Ya te lo han dicho, pero yo reitero: la mandarina no debe convertirse en Mandarina. Lo qque no quita que se relacione con otras frutas (como las manzanas) o se aplique y nos ayude a hacer galletas de mandarina.
Sigue en ello Irene!

ilamandarina dijo...

Hola Marc!!

Això, això!! Macedònia, galletas de mandarina... Visca la fruita, la reposteria, la ciència i la tecnologia!!

I compteu amb mi per Mossega La Poma i per IGalletas!!

Salut!

ila

Edwin Solórzano dijo...

Hola I,

yo creo que, por lo general, las mandarinas tiene el balance perfecto entre dulce y ácido. Ahora bien, a veces, uno espera encontrar una mandarina dulce, pero no necesariamente es así... esa incertidumbre hace que una mandarina sea muy interesante ;)

sigue escribiendo y publicando